EL NOSTRE SISTEMA SOLAR (El Sol & 8 planetes)

Els planetes del sistema solar reben els noms de coneguts déus llatins: Sol, Mercuri, Mart, Venus... Només dos amb nom femení: la Terra i Venus. Cadascun amb la seva funció i representació en el nostre petit sistema, en la nostra petita concepció del món. Molts d'ells els trobem acompanyats dels seus satèl·lits de nom grec: Prometeu, Pandora, Pasífae, Fobos, Deimos...

Sol - Helios, per als grecs, és la personificació del Sol, fill de titans, germà de la Lluna i de l'Aurora. El nom Sol prové del terme llatí: Sol, solis.

Déu coronat i resplendent que conduïa un carro al llarg del cel tirat per quatre cavalls o bous solars. Sortia de la part oriental de l'Oceà que envoltava la terra i se n'anava per la seva part occidental .

També se l'identifica amb el déu Apol·lo, déu del Sol, germà d'Àrtemis, deessa de la Lluna.

Mercuri - En la mitologia grega equival a Hermes. Era fill del déu suprem Júpiter i de la nimfa plèiade Maia.

Era el missatger dels déus, del comerç (dels cereals, sobretot), dels negocis, de l'abundància i de l'èxit en els negocis, de l'eloqüència, dels camins, dels pastors, dels atletes, de les fronteres i dels lladres i dels mentiders. També era guia de les ànimes al món dels morts. Merx, mercis, significa en llatí 'mercaderia'. Inventor del foc, de la lira i de la siringa; és patró dels inventors. I com a bon lladre del ramat d'Apol·lo, essent un nadó, és el protector dels lladres astuts i enginyosos.

Venus - Venus és la deessa romana relacionada amb la grega Afrodita.

Té el sobrenom d'Urània, la celestial, ja que segons algunes versions és filla d'Urà. A Roma, Venus és filla de Júpiter i de la nimfa Dione.

Deessa de l'amor i de la bellesa, de la fecunditat, deessa protectora del mar i dels pescadors, de l'encant, de l'atracció sexual, del desig i de la seducció femenina. Venus en llatí també significava «amor o desig sexual». Relacionada amb la ruca o la murtra, aliment afrodifíac segons els romans. També podia preparar filtres amorosos màgics i per contraposició apareix el significat contrari: «verí» Venenum.

Món - El nostre món o Terra deu el seu nom a Gea, que segons la cosmogonia del grec Hesíode, va crear aquest món juntament amb l'amor i el cel. L'Oceà envoltava la terra i en forma d'ou presentava un inframon on hi vivien els morts i monstres horribles.

Mart - Segons els romans era fill de la deessa Juno i una flor màgica que la mare es va fregar a la panxa. Segons els grecs, correspon a Ares, fill de Zeus i Hera.

Déu romà de la guerra dona nom al mes de març, ja que es començava l'època bèl·lica, l'any militar.

Inicialment era el déu romà de la vegetació, de la fertilitat i dels bovins, de manera que el veneraven amb un sacrifici d'un cavall per purificar els camps i fer-los fèrtils.

Júpiter / Saturn / Urà - Cronos és fill de Gea i Urà, déu primigeni de la cosmogonia que representa el temps. A Roma equival a Saturn. Rei dels Titans i del seu fill Zeus.

Gea i Urà van generar els titans, les titànides, els cíclops i els hecatonquirs. Com que tenia por que algun monstre fill seu el destronés, els ocultava al vesntre de la mare Gea, en el món subterrani, però la mare se'n va cansar i va facilitar una falç d'or al seu fill Cronos perquè castrés al pare malvat. En la mutilació dels testicles d'Urà, van sorgir els últims fills.

Malgrat tot, el salvador Cronos va agafar el rol del pare. Va tornar a témer els seus germans (hecatonquirs, cíclops i titans) perquè el destronessin i els va tancar al Tàrtar (inframon). Només va deixar lliure la seva germana titanide, Rea, la qual la va fer la seva esposa. Tampoc se'n refiava dels fills que tenia amb rea, així que se'ls menjava ( i els amagava a la panxa). Un dels fills va ser salvat per la mare Rea: Zeus (Júpiter, a Roma). L'embolcallà una pedra amb bolquers i robes, en lloc del nadó, i li oferí com a mos. Zeus va créixer amagat a la cova cretenca de Dikteon, gràcies a la cabra Amaltea, per tal que el seu pare no el trobés, creixés fort i destronés el seu pare malvat.

I així va ser, quan Zeus es va fer gran, alliberà els seus tiets Cíclops i Hecatonquirs del Tàrtar. Gràcies a ells van poder fer-li regurgitar els fills o bé li obren la panxa, en altres versions. D'aquesta manera, aconsegueix recuperar els seus germans. Això desecadena la Titanomàquia: la guerra amb els Titans i els déus olímpics, amb la consegüent victòria de Zeus i els déus Olímpics i l'empresonament dels Titans al Tàrtar de nou.

Zeus va repartir el món entre els seus germans, donant-li a cadascú una funció i a ell el de déu suprem. Zeus es casa amb la seva germana Hera (Juno).

Neptú - Neptú és originalment el déu llatí de la pluja i dels núvols, tot i que els romans el van acabar associant al déu grec Posidó, senyor del mar. També va tenir la vessant negativa essent el déu dels terratrèmols. Protector dels cavalls i d'animals marins com el dofí.

Fill gran de Saturn i germà de Júpiter i Plutó, déu que sostenia la Terra amb les seves aigües.

PLANETES NANS

Un planeta nan és un conjunt d´astres definits per una resolució aprovada per la Unió Astronòmica Internacional, el 24 d´agost del 2006.

Aquestà resolució descriu les característiques que fan que un astre sigui considerat planeta nan (les tres primeres són compartides amb els planetes i la quarta és la que els diferencia):

• 1. Ser un objecte en òrbita al voltant d'una estrella, sempre que el mateix objecte no sigui una estrella.
• 2. Ser prou massiu com per a esdevenir, per la seva pròpia força gravitacional, un cos agregat i per a adquirir, gràcies a l'equilibri hidroestàtic, una configuració arrodonida, tendent a ser una esfera o quasi una esfera.
• 3. Ser l'element principal de la seva òrbita, és a dir, no ser un satèl.lit.
• 4. No haver esvaït gravitatòriament de la seva òrbita altres cossos veïns.

Ceres - Ceres és la deessa llatina de l'agricultura, dels cereals, les collites i la fecunditat, correspon a la divinitat grega Deméter. Amb el seu germà Júpiter engendra Prosèrpina, noia de la qual s'enamora Plutó i la fa senyora de l'inframon durant sis mesos, quan la natura de Ceres s'apaga. Quan la natura floreix i crea alegria, correspon a les estacions en què està amb la seva mare feliç.

Plutó - Plutó és el sobrenom del déu Hades, déu de la mort i de l'inframon. La seva paraula deriva del grec i significa «ric», ja que a dintre i sota terra trobem moltes riqueses (minerals, pedres precioses...).

Haumea - Haumea és, en la mitologia hawaiana, la deesa de la fertilitat i dels parts. Es la patrona de la illa de Hawái, on s´ubica l´observatori Mauna Kea. Hi va haver molta polèmica i controversia perquè el descobriment es va fer de forma simultánia amb l´Observatori espanyol de Sierra Nevada i els dos reclamaven la autoría del descobriment.

Finalment el 17 de Setembre del 2008 la Unió Astronómica Internacional (IAU) va anunciar el nom de Haumea per aquest planeta nan.

Makemake - Possiblement el planeta menys conegut. Quan fou descobert el volien batejar com "Easterbunny" (conill de Pascua, en anglès), ja que fou en descobert en Semana Santa. Finalment però el van anomenar Makemake, que en la mitologia del poble de la illa Rapa Nui - altrament coneguda com la illa de Pascua (Chile) - és el deu creador de la humanitat i déu de la fertilitat. És adorat sota la forma de ocell marí i forma part del culte home-ocell.

Eris - El seu nom prové de la deesa grega Éride, deessa de la discòrdia i de les baralles. Provoca gelosia i enveja entre els éssers humans. A vegades, filla de la Nit i companya de Mart. Té uns fills terribles: Disnòmia, Ponos, Lete, Horcos...

Com que ningú la volia convidar a les noces de Tetis i Peleu, ella s'hi va presentar airada i a sobre la taula va llançar una poma d'or amb una inscripció «per a la més bella». Una poma que va crear la discòrdia i va desencadenar la guerra de Troia.